Le rime de novembre

Da Wikisource
EPUB   MOBI   PDF   RTF   TXT
Qualità del testo: sto testo el xe conpleto, ma el gà ancora da vegner rileto.
Le rime de novembre
1911

 Edission original:   

Giovanni CeriottoPoesie veronesi, Seconda edizione accresciuta, Verona, Remigio Cabianca editore, 1911

 Fonte:

Indice:Poesie veronesi (Giovanni Ceriotto).djvu

←  Villa Paradiso Edission e fonte ▼ In Valdonega  →

[p. 83 modifica]




Le rime de novembre
[p. 85 modifica]


I.


     Nel me sarvel gh'è tuta 'na corona
de gran pensieri che no va mai via,
e nel me cor gh'è un campanil che sona
le so campane de malinconia!

     Quele campane che so ancò le stona
a traverso un cantar de poesia,
doman le bate con quel'aria bona
che me desmissia1 un to pensier, Maria!

     Nasse2 ste rime quando su le sese
taca3 l'inverno a caminarghe sora;
quando le foie strache i è destese

     ne i fossi4 che no i pol più ciacolar;
quando i osei5 che i leva su a bon'ora,
no i g'à più quela voia de cantar.

[p. 86 modifica]


II.


     Casca l'ultima foia e se indormensa
le tirele6 i morari7 e tase i prà;
qualche oseleto l'è restado sensa
quel nio8 de foie che 'l s'avea comprà;

     casca falive9 come 'na semensa
de perle bianche che s'à desfilà;
tase la cesa e el campanil che 'l pensa
a quante Ave Marie che l'à sonà.

     E se par caso da lontan se move
'na campana che a pian la se desgiassa
come un cor che te parla e se comove,

     l'è un'orassion che se desmissia fora,
l'è par contarghe a qualchedun che passsa
che 'l batucel se la ricorda ancora.

[p. 87 modifica]


III.


     Qualche caseta persa10 se despera
parchè el camin l'è straco de fumar,
parchè un putin che se remena in tèra
l'è sensa cuna e el se voria cunar:

     parchè quando co i boti de la sera,
el sior se scalda a torno al fogolar,
ela invesse la scolta 'na preghiera
de 'na fameia che voria magnar.

     Lontan el Baldo che 'l se guarda a torno,
che l'à robà11 quel toco de camisa
magari sul più bel del mesogiorno,

     el me g'à l'aria de quei veci chieti,
come me nono da la barba grisa,
che 'l ghe conta le storie a i puteleti.

[p. 88 modifica]


IV.


     Dime Baldo, ci l'è che te destira
quel gran ninsol de neve comodada?
Impresteme le rime che respira
anca mi de quel'aria imbalsamada.

     Dime ci à fato l'Adese che gira
soto i to oci sempre par 'na strada;
dime ci l'è quel lago che sospira12
come el sen de 'na dona inamorada!

     L'è quasi sera e el Baldo no rasona
parchè taca 'na stela a far la spia:
nel me sarvel gh'è tuta 'na corona

     de gran pensieri che no va mai via,
e nel me cor gh'è un campanil che sona
le so campane de malinconia!



Note
  1. desmissia: sveglia
  2. nasse: nascono
  3. taca: incomincia
  4. fossi: ruscelli
  5. osei: uccelli
  6. tirele: viti
  7. morari: gelsi
  8. nio: nido
  9. falive: piccole falde di neve
  10. persa: perduta
  11. robà: rubata
  12. quel lago che sospira: l'autore allude al lago di Garda
Traesto fora da Wikipèdia - L'ençiclopedia łìbara e cołaboradiva in łéngua Vèneta "https://vec.wikisource.org/w/index.php?title=Le_rime_de_novembre&oldid=53036"