El Bassà, el Papagà e Mimì

Da Wikisource
EPUB   MOBI   PDF   RTF   TXT
Qualità del testo: sto testo el xe conpleto, ma el gà ancora da vegner rileto.
El Bassà, el Papagà e Mimì
XVIII secolo
Edission e fonte ▼

[p. 237 modifica]

EL BASSÀ, EL PAPAGÀ E MIMÌ.


1Macmù Ibraim-bassà
     De Karà-Dabalà,
     Quel che à inventà el cafè,
     (Cussì me capirè)
     Stava quatr'ore al dì
     In coro coi dervì.
     La note po no so,
     Ma mi credo de no,
     Che 'l gaveva anca lu
     La morosa Macmù.
2L'aveva ristaurà
     El Karavan-serà:
     L'aveva fornio tre
     Moschee d'arzan plachè:
     L'era sta col muftì
     Al sepolcro d'Alì;
     Per i poveri po,
     A forza de dir tiò,
     L'aveva un dì vendù
     Sina el ganzar Macmù.
3Tra tante carità,
     Che dai turchi se fa,
     Anca quela ghe xe
     De sporzer al tetè
     La papa e 'l biscuì;
     De agiutar el pipì
     Col sorte dal cocò;
     De menarlo su e zo
     Sin ch'el staga ben su:
     E 'l lo fava Macmù.
4L'aveva visità
     Un aseno amalà,

[p. 238 modifica]

L'avea messo a un bebè
     Un laveman de te,
     El fava (che soi mi!)
     Del ben squasi ogni dì
     Da le formighe ai bo,
     A tu les animò:
     E vechi e zoventù
     Venerava Macmù.
5Andando un dì al marcà,
     El vede un papagà;
     (Oe cossa serve) el re
     De tu le parochè,
     El ga un zufon cussì!
     Color del mezzodì,
     El color bianco e blò,
     L'ale d'oro e ponsò;
     L'era nato al Perù: —
     Belo! dise Macmù.
6Ma no la stava qua:
     El canta, el subia, el sa
     Parlar bien le fransè
     Quanto... quel che volè...
     Quanto l'abe Morì. —
     M'em tu mon ami? —
     Monsiè, monsiè, tu bo,
     Pa tan que le gatò,
     Ghe risponde colù.
     Oe, l'è incantà Macmù.
7Ma el nostro bon bassà
     Vedendo el papagà
     Là cussì garotè,
     Come un ladro, disè...
     L'à domandà: son pri?
     Tran cechen. — Le voaci. —
     El conta i soldi, e po
     El lo desliga: tiò,
     Torna, el dise, al Perù,
     Prega Ali per Macmù.
8E avendolo sligà,
     Ma gnancora molà,
     Vogio, el dise, alafè
     Che mon bisù fransè,
     La mia bela Mimì,
     Che adoro dopo Alì,
     Te daga un baso o do.
     Za la dirà, lo so: —
     No lo strussiemo più,
     Lassilo andar Macmù.

9E al seragio tornà
     In bota l'à mostrà
     Quel raro parochè
     A son bisù fransè.
     Incantada Mimi
     La 'l tol in man: — bondì,
     La dise, ah ch'il è bo,
     Sarmant, morblè, mem grò!
     De chi estu caro? E lu:
     De mon papa Macmù. —
10— Sto brio, la dise, el ga?
     Oh lo vogio in cheba qua,
     Qua qua vicin al le...
     Al leto... no, perchè...
     Vien, mon peti mari,
     Dame un baseto, issi...
     No aver paura nò,
     Povareto totò, —
     — Ma adasio, mon bisù,
     Dise alora Macmù:
11No l'ò minga comprà
     Per tegnirlo sarà:
     Ze vudrè, s'il te plè,
     Le metr an liberté:
     Opera pia che Alì... —
     — Eh pazzie, caro ti... —
     Ma, cara fia, mi po
     No voi perder el pro
     De un ato de virtù,
     Torna a dirghe Macmù.
12— Caro el mio bel bassà
     Lassè ch'el staga qua,
     La risponde: perchè...
     L'avè vus-ubliè?
     M'avè comprà anca mi:
     No so se me capì...
     Comprai mo tuti do
     Lu in libertà, e mi no?
     L'opera pia per lu,
     E no per mi, Macmù?

Traesto fora da Wikipèdia - L'ençiclopedia łìbara e cołaboradiva in łéngua Vèneta "https://vec.wikisource.org/w/index.php?title=El_Bassà,_el_Papagà_e_Mimì&oldid=39190"