Pagina:Saggio di canti popolari veronesi.djvu/59

Da Wikisource
Sta pagina la xe stà trascrita e rileta.
S T O R I E




91.*


E chiaro sia quel monte
     Andòé che leva el sol,
Che ghè le due fantine
     Che jè tute d'amor.
Una l'è la Giulieta;
     E l'altra Bianco-fior.
Giulieta monta in barca
     Scominzia a navigar.
La navega pur tanto
     Che al porto l'è arivà;
In te ’l passar el porto
     L'anelo ghè cascà.
La alza i oci al cielo,
     No la vede gnissun;
La sbassa i oci al mare
     La vede uh pescador:
— O pescador che pesca
     Vegnì a pescar fin quà,
Che m'è cascà l'anelo,
     L'anel che m'à sposà. —
— Cossa me dèu, Giulieta,
     Quan' l'avarò pescà?. —

Traesto fora da Wikipèdia - L'ençiclopedia łìbara e cołaboradiva in łéngua Vèneta "https://vec.wikisource.org/w/index.php?title=Pagina:Saggio_di_canti_popolari_veronesi.djvu/59&oldid=61449"