26 Co l'erba po ga dà suso, e xe capità el tempo de far fruto, s'ha visto a dar suso anca la zizania.
27 Alora i servi del capo de casa i ghe xe andai arente a dimandarghe, e i ga dito: Signor, no gavè vu semenà de la bona semenza in tel vostro campo? E cossa vol dir, che ghe xe sta erba mata?
28 E lu ga risposto: Oh bela! Sarà sta un nemigo, che gaverà fato vegnir sta missianza. E i servi ga dito: Voleu, che andemo a rancurarla?
29 E lu ga risposto: No star a far sta cossa, perchè rancurando la zizania, podaressi co quela strassinar via anca el gran.
30 Lassè pur, che i cressa tuti do fin al tempo de sunar tuto, e co se farà el racolto ghe dirò ai contadini: Despiantè prima de tuto la zizania, e lighela a mazzi per brusarla, rancurè po el gran, e metelo in tel mio graner.
31 El ga fato sentir po st'altra parabola: El regno, che xe in cielo el ghe somegia a un gran de senape, che un omo ga chiapà, e el ga semenà in tel so campo.
32 La xe la più picinina de tute le semenze: ma co la xe cressua, la xe più granda de tute l'erbe, e la deventa un albero, e fina i osei de l'aria i va a repossar sora de le so rame.
33 El ga dito anca st'altra parabola. El regno, che xe