Poesie veneziane del conte Francesco Cestari/Anacreontiche a Nina/14

Da Wikisource
EPUB   MOBI   PDF   RTF   TXT
Qualità del testo: sto testo el xe conpleto, ma el gà ancora da vegner rileto.
[p. 52 modifica]
XIV.


Perchè son stà a Venezia
     El muso ti me fa,
     E in colera li va
                    Con chi t'adora?

Idolo mio, no merito
     D'esser cussì tratà,
     E più de mì lo sa
                    Chi m'inamora.

Son stà a Venezia, è vero?
     Ma el cuor go qua lassà:
     T'astu desmentegà
                    Che mì go el too?

No, che no pol, Nineta,
     De fede aver mancà
     Chi avendo el cuor cambià
                    No ga più el soo.

Traesto fora da Wikipèdia - L'ençiclopedia łìbara e cołaboradiva in łéngua Vèneta "https://vec.wikisource.org/w/index.php?title=Poesie_veneziane_del_conte_Francesco_Cestari/Anacreontiche_a_Nina/14&oldid=56217"