Pagina:Le Rime Veneziane e Il Minuetto.djvu/229

Da Wikisource
Sta pagina la xe stà trascrita, ma la gà ancora da vegner rileta.
ANZOLETA

Per figurar a ela... ghe basta una strasseta
Co' quel vitin da puta...

NINA
I sona...
ANZOLETA
El cavalier...

L'è çerto lu...

NINA
30Gramasso, no 'l manca al so dover.

Coré a vérzar...

ANZOLETA
(fra sè) La dise che no ghe importa un figo,

Ma la se mete in gringole co capita l'amigo.

NINA

L'è qua... povaro Tita! vôi farlo star in pena.
(si sarà seduta e fingerà di leggere un libro).


SCENA II ED ULTIMA.


Tita, Nina e Anzoleta.


TITA

Carissima...

NINA
Delizia, che bon vento ve mena?

Ihh! che man frede!

TITA
35Infati, fora fa un fredo can,

Ma el cuor, el cuor xe caldo.


Traesto fora da Wikipèdia - L'ençiclopedia łìbara e cołaboradiva in łéngua Vèneta "https://vec.wikisource.org/w/index.php?title=Pagina:Le_Rime_Veneziane_e_Il_Minuetto.djvu/229&oldid=61293"