Pagina:La regata de Venezia (1845).djvu/19

Da Wikisource
Sta pagina la xe stà trascrita, ma la gà ancora da vegner rileta.


Stava a cuor d'ogni Colega
     Che 'l Colega se infiamasse,
     Perchè queli de la lega
     164Del so ardir no dubitasse.

Stava a cuor de chi tendeva
     A la pompa de la Corsa,
     Che per ela chi spendeva
     168I svodasse pur la borsa.

Stava a cuor dei Magistrati
     Che ghe fusse 'l lusso e l'ordine,
     E che mai ghe entrasse i mali
     172A far nascer el disordine.

Ma la zente più animada,
     E più carga de pensieri,
     De Tragheto e de Casada
     176Gera certo i Gondolieri.

Queli aponto, intendo dir,
     Che in Regata se esponeva
     Co un'angustia da morir,
     180E col cuor che ghe bateva.

Chè per eli, del so stato
     Se tratava, e de l'onor:
     Ponto questo delicato,
     184Che xe antìtesi al rossor.

Del so stato, mi go dito,
     Perchè quelo che indrìo stava,
     Per no aver vogà pulito,
     188El Paron lo licenziava.

Traesto fora da Wikipèdia - L'ençiclopedia łìbara e cołaboradiva in łéngua Vèneta "https://vec.wikisource.org/w/index.php?title=Pagina:La_regata_de_Venezia_(1845).djvu/19&oldid=66137"