Pagina:Il vespaio stuzzicato.djvu/157

Da Wikisource
Sta pagina la xe stà trascrita, ma la gà ancora da vegner rileta.


Se la discore ben, l'è una dotora.
     Se consegi la dà, la xè una solfa.
     Se la sà el fato soo, l'è una Marcolfa.
     260Facendina la xè, se la laora.

Mo che Diavolo haveu, che mai de mai
     Rafinè de menar quele bardele?
     Sarà sempre la lengua in bertoele?
     264Havè sempre da far sto tananai?

Vivanda no' trovè mai, che ve agrada?
     Che stomeghi xè i vostri? E pur costruto
     Se cava da ogni cibo, e bon xe tuto.
     268Niente magnè, se no' ghe fè l'agiada?

Netè el magon; rendè la testa scema,
     Nò de cervel, ma de cativi humori.
     Acquietè sti tumulti, e sti rumori:
     272Purghè la bile; esercitè la flema.

Se volè che de vù se diga ben,
     La lengua moderè, stè sul dover:
     E solo tuto quel vogiè saver,
     276Che ala modestia, e a l'honestà convien.

Traesto fora da Wikipèdia - L'ençiclopedia łìbara e cołaboradiva in łéngua Vèneta "https://vec.wikisource.org/w/index.php?title=Pagina:Il_vespaio_stuzzicato.djvu/157&oldid=62813"