Pagina:Poeti antichi del dialetto veneziano 2.djvu/53

Da Wikisource
Sta pagina la xe stà trascrita, ma la gà ancora da vegner rileta.
IL LAMENTO


Son come xe talun ch'è roto in mar,
     Che daspò una tempesta, una rovina;
     Su un pezzo de antèna o de carina
     El se mantegnta vivo col nuar.

E daspò del patir e del stentar,
     Zonto a forza de brazzi a la marina,
     Tardando ben la vita soa meschina
     El se mete rabioso a biastemar;

Nò perchè l'è salvà da l'aque san,
     Ma perchè daspò aver mile tormenti
     Scorsi per guadagnar, l'à gnente in man.

Cussì anca mì. Daspò aver mile stenti
     Passà per guadagnarve, assae lontan
     Me trovo da quei chiari ochi lusenti.

Traesto fora da Wikipèdia - L'ençiclopedia łìbara e cołaboradiva in łéngua Vèneta "https://vec.wikisource.org/w/index.php?title=Pagina:Poeti_antichi_del_dialetto_veneziano_2.djvu/53&oldid=67893"