LA CAMPANA DEL CONVENTO.
I.
La campana del convento,
col batocolo[1] par aria,
mèsa fora e mèsa drento
de la lòsa[2] campanaria...
Drin, drin, drin!
Tuta lustra e tuta brava,
col fratin che la tirava
co' 'na forsa straordinaria,
la sonava matutin...
Nel convento scuro, scuro
sensa luna e sensa stele,
se vedea speciarse al muro
i lumeti de le cele...
Din, din, din...
J'era ombrie che se segnava,
j'era frati che pregava
co 'na calma straordinaria
la Madona e el so bambin.
