LA SERVA DISONORADA.
I.
Nata in campagna, fresca e paciotèla1
oci celesti e un bel facin da mato,
sempre la prima a far la ladronçela
de fruti verdi,2 in brol3 del so curato;
dona zà a quindes'ani, vita snela,
ciacola4 pronta al par de un avocato;
persa de note a contemplar 'na stela,
come la fusse stada el so ritrato...
Un de dopo disnar che l'era festa,
tra due paneti e un goto de conserva,
imbriagada dai discorsi grandi
de una parona debole de testa,
la s'ha convinto de andar far la serva:
«Margarita Beneti ai suoi comandi!»