Pagina:Berto Barbarani, I due canzonieri, 1917.pdf/158

Da Wikisource
Sta pagina la xe stà trascrita, ma la gà ancora da vegner rileta.


Ma el vestito l'è stà, che un ano intiero
polenta sola, el s'à ostinà a magnar,
e co i l'à visto col vestito nero,
la vecia mata s'à lassà basàr...

     Ma, a furia, de ingiotir sempre polenta,
tanta pelagra g'à ciapà el çervel,
che el poro can de Momoleto Brenta
l'è andà a çercarse, un altro impiego in çiel!

Traesto fora da Wikipèdia - L'ençiclopedia łìbara e cołaboradiva in łéngua Vèneta "https://vec.wikisource.org/w/index.php?title=Pagina:Berto_Barbarani,_I_due_canzonieri,_1917.pdf/158&oldid=70573"