Pagina:Berto Barbarani, I due canzonieri, 1917.pdf/152

Da Wikisource
Sta pagina la xe stà trascrita, ma la gà ancora da vegner rileta.


     te vedarè piegarse da par tuto,
schene de done zòvene, a strussiar
coi brassi forti, ma col sen distruto
su la riva de un fosso a sbatociar...

E così sbatociando, le compagna
su le asse, una musica così:
ci che ciac, ci che ciac: fior che se bagna,
sta porca vita no l'è mai finì...

Ci che ciac, ci che ciac, nei caldaroni
trema e boie el lissiasso1 e, via con lu,
tra un missioto2 de spiuma e de carboni,
merletti e strasse se roveia3 su!...

     O paese de strussie4 e de meschini,
mi l'ò visto de Avesa el mestier...
Parchè i primi passeti picinini
i' ò ris-ciadi par quà, par sto sentier;

quà son stado bailido5 da una balia
che col so late me tirava su,
ma tuti i giorni, l'era una batalia:
quel de me mama el me piasea de più!

  1. lissiasso: lisciva fatta con la cenere
  2. missioto: mescolanza
  3. se roveia: si confonde
  4. strussie: stenti
  5. bailido: allattato.
Traesto fora da Wikipèdia - L'ençiclopedia łìbara e cołaboradiva in łéngua Vèneta "https://vec.wikisource.org/w/index.php?title=Pagina:Berto_Barbarani,_I_due_canzonieri,_1917.pdf/152&oldid=70565"